Amb el nom de peix coneixem l’animal que viu a l’aigua –salada o dolça– que trobem a la nostra disposició als mercats o peixateries quan el necessitem consumir. Segons l’espècie l’anomenem amb el nom genèric de peix, però si es tracta de mol·luscs (tinguin closca o no en tinguin) o de crustacis, aleshores en diem marisc.

La majoria de cultures antigues que van néixer o es van establir en llocs prop del mar o dels rius, no només van ser excel·lents pescadors sinó que van saber trobar-ne aplicacions amb els seus residus –caps, espines, escames, aletes, pell, etc.– que tant utilitzaven d’adob orgànic, com agulles de cosir, pegament o paper d’estrassa. Actual-ment, els derivats del peix els transformem en farines per a l’alimentació animal, en olis amb alta concentració vitamínica utilitzats en l’alimentació humana, en ingredients per al precuinat i cuinat de productes piscícoles, etc.

Els peixos són, en general, tant nutritius com les carns, però si el seu consum no ha estat mai tan alt com els dels animals de terra és, mes que res, perquè presenten majors dificultats per a la seva conservació. Són rics en proteïnes, minerals essencials, àcids grassos, sobretot els insaturats, omega 3, i en minerals com el iode, el cinc, fòsfor i seleni, elements que combaten certs efectes nocius esdevinguts a causa d’una inade-quada alimentació, com per exemple, l’excés de colesterol.

Us podeu baixar el llibre a http://www.entreescritores.com/es/biblioteca/libros-de-cocina/Talta-0-18/