Pasta italiana empaquetada – Fotografia original de BeCeeNe


Segurs estem de no equivocar-nos quan diem que la pasta es presenta en desenes de formes, quina d’elles més atractiva als ulls i afalagadora al paladar un cop cuinada. Tan extraordinària diversitat és resultat de l’envejable imaginació que han prodigat els italians al batejar les peculiars siluetes d’un aliment, ben mirat força monòton, amb noms força singulars.

Segons la reglamentació vigent, en l’actualitat podem trobar al mercat (a Itàlia en podem trobar prop de dues-centes presentacions):

–Pastes alimentàries sense cap altra qualificatiu, de qualitat corrent. Gene-ralment són elaborades amb farina de blat tou o amb mescles de semolina i farina. Darrerament ja no en queden al mercat.

–Pastes alimentàries de qualitat superior elaborades amb sèmoles de blat dur 100 x 100.

–Pastes alimentàries compostes. Són les que afegeixen als components altres substàncies alimentàries naturals i que ja hem descrit més amunt àRadiografia de la pasta.

–Pastes alimentàries farcides, amb algun producte en forma de farcit al seu interior. Poden ser, bé de llarga conservació que no precisen de refrigeració, o bé fresques, que engloben tant les preparades a casa com a la industria, d’elaboració, tractament i sistema d’embassat especial, que cal guardar a la nevera durant un temps determinat.

–Pastes alimentàries fresques, bàsicament les que es fan a casa i es consumeixen acabades de fer. Les fresques que trobem al mercat són pastes conservades, de breu o llarga conservació, segons el tractament tèrmic emprat i el sistema d’envasat.

La data de caducitat de les pastes fresques que comprem a les tendes ha de figurar de forma destacada al recipient i ha d’estar sempre a la vista del comprador, com també el registre sanitari, el pes i el nom del fabricant.

Aquí les agrupem –i d’acord amb la seva presència real al mercat–, segons les possibilitats amb les que permeten ésser cuinades, i ho fem de la manera següent (les pastes de les quals no hem trobat una traducció satisfactòria al català apareixen amb el nom original italià):

–Pastes dissenyades per a omplir –algunes es mengen condimentades o amb salses i altres, a més, s’enfornen: canelons, lasanya; raviolis, pansoti, agnolotti, tortelloni, tortellini, langaroli, cappelletti, etc.

–Pastes aptes per a primers plats que s’equilibren, de general, amb alguns ingredients i una bona salsa. Solen dividir-se en llargues: espaguetis, tallarines, pappardelle i tagliolini (més amples i primes respectivament que les tallarines), fusilli (semblant al cablejat del telèfon), etc.; i curtes: macarrons (des dels ploma fins els més gruixuts), espirals o tortiglioni, fideus gruixuts (en hi ha d’arrissats, foradats i arrodonits), rigatoni o tubs, etc.

–Pastes per a amanides: espirals, margarides, sevillanes, rodes, etc.

–Pastes per a sopa: pistons, meravella, fideus de cabell d’àngel (que poden ser del 0, de l’1 ó del 2), galets, estrelletes, llacets, lletres, llavors de meló i de pebrot, anelles, colzes, etc. Algunes d’aquestes modalitats, com els galets, poden presentar diverses mides.

–Altres pastes alimentàries, més petites que les anteriors: mill, cuscús, taboulé, sèmola, etc.).

                                                     →Altres cereals [Cereals, patates i llegums]