Cafè a la crema – Fotografia original de Gordito1869, amb llicència C.Commons.


NOTA. Apuntem el més coneguts a nivell general, conscients que a cada continent, a cada país i a cada indret tenen les seves pròpies especialitats i noms amb els quals identificar-los.


SENSE BEGUDES ALCOHÒLIQUES

Cafè o cafè sol. Doncs això, cafè líquid que es pren sol o acompanyat d’algun edulcorant.

Cafè exprés o a la crema. És el cafè que bevem als bars, restaurants, cafeteries i hostaleria en general. La característica més visual n’és la crema a la part superior de la infusió i s’obté per una emulsió d’olis del cafè obtinguda per la pressió i temperatura a què ha estat sotmès durant la preparació. En la majoria d’establiments expenedors de cafè però, adulteren aquest preparat amb un núvol d’escuma blanca surant a la superfície, sobre el qual hem de saber que està fet amb llet i a força de donar-li al vaporitzador, res a veure amb el cafè.

Cafè curt. Aquell que amb la mateixa quantitat de cafè se li posa menys aigua.

Cafè llarg o americà. Al contrari de l’anterior, aquell que amb la mateixa quantitat de cafè se li posa més aigua.

Cafè amb llet. Consisteix en barrejar cafè ja fet amb més o menys la mateixa quantitat de llet. Se sol beure en un got gran, una tassa o un bol. A molts països europeus és molt habitual prendre’l a l’hora d’esmorzar o berenar acompanyat de galetes, pastes dolces o de pa torrat amb mantega i melmelada.

Cafè tallat o tacat. Cafè amb llet, però menys llet que cafè, servit en un got petit.

Desgraciat o saludable. Es diu d’aquella beguda que el client demana d’acord amb les seves necessitats de salut: cafè descafeïnat en comptes de amb cafeïna, llet desnatada en comptes de llet amb crema, sacarina en comptes de sucre, etc.

Cafè bedonya. S’anomena així el cafè amb xocolata i llet condensada.

Cafè bombó o biberó. Típic del País Valencià, es fa afegint llet condensada al cafè.

Cafè frappé. Molt popular a Grècia, se’n diu així al cafè soluble batut amb llet.

Cafè caputxino. El capuccino italià és cafè amb llet batuda fent escuma, mentre que a Catalunya és cafè amb xocolata i nata.

Cafè àrab. Fet amb aigua bullida, canyella, sucre i cardamom. La quantitat d’aquesta darrera espècie diu molt de l’esplendidesa del qui convida.

Cafè suís. Cafè amb llet cobert de nata muntada.

Cafè turc. És una beguda poc aromàtica i amb un cos molt concentrat. Per fer-la cal posar el cafè –amb una mòlta d’una finesa gairebé impalpable– juntament amb el sucre (negre de canya, si és possible) dins un pot metàl·lic amb aigua calenta i fer-la arribar tres cops a punt d’ebullició. Durant la darrera vegada es deixa bullir una estona i es remena de manera que faci força bromera. Se serveix sense colar, per decantació, i és aconsellable afegir-hi un raig d’aigua freda abans de servir-lo per realçar l’aroma i ajudar a dipositar el marro al fons. Com podeu suposar, és molt consumit a Turquia i països veïns.

Cafè vienès. Cafè recobert amb una capa de nata molt espessa i adornat amb xocolata en pols o encenalls de xocolata.

Cafè al pebre. Es fa un exprés d’uns 35 ml., es posa dins una copa de vermut i s’empolvora per damunt amb una miqueta de pebre negre acabat de moldre.

Cafè marroquí. Untarem les parets d’una copa quelcom estreta i alta amb xocolata negra desfeta, tot seguit hi tirarem un vaset de cafè exprés i un bon raig de llet escumada, per acabar decorant amb cacau en pols. En cafeteries especialitzades poden acabar la presentació fent un dibuix a la superfície amb més xocolata desfeta.

Cafè amb xocolata. Conté cafè i xocolata a parts iguals.

Blanc i negre. Compost de granissat de cafè i llet merengada.

Batut de cafè. Cafè barrejat i batut amb una bola de gelat.

Cafè amb gel. Cafè calent i concentrat servit en vas que es dissolt amb sucre abans de tirar-lo en un altre vas amb glaçons.

 

AMB BEGUDES ALCOHÒLIQUES

Tot i que correspondria presentar aquestes preparacions a l’apartat de begudes alcohòliques les incloem aquí perquè les considerem una continuació del llistat anterior. Unes i altres formen part integrant de un conjunt de begudes que tenen el cafè com a ingredient principal.

Cafè irlandès. Cafè exprés, whisky irlandès, sucre i crema de nata espessa i freda.

Cafè rus. Cafè amb vodka i nata.

Cafè amb xocolata al perfum de taronja. Cafè llarg, nata muntada, ratlladures de taronja, xocolata desfeta, 1 pessic de canyella i Cointreau.

Cafè moretta. Cafè exprés, rom negre, brandi i sucre. Es posen tots els ingre-dients dins una coctelera, s’escalfa fins al punt d’ebullició amb el vaporitzador de la cafetera i se serveix amb una pela de llimona com a decoració al cantell de la copa.

Barraquito. Cafè tallat llarg amb llet, llet condensada, canyella, un tros de llimona i unes gotes de licor.

Carajillo o cigaló. Beguda calenta a base de cafè i un raig de licor, especialment brandi o anís.

Biberó de Milà. Cafè barrejat amb llet condensada, rovell d’ou, vermut, un tall de llimona i canyella, servit amb gel granissat.

Trifàsic. Tallat amb licor.

Cremat. Per a la seva preparació el cremat necessita d’un recipient ample i gran resistent al foc. Es comença posant a escalfar lleugerament rom i sucre amb una branca de canyella, pell de llimona i grans de cafè. Després es flameja fins que la combustió n’elimina l’alcohol. Els millors dies per gaudir-lo és durant la celebració de la tradicional cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell, al mes de juliol, o en el comiat de moltes festes populars de barri.

Còctel de cafè amb taronja. Cafè llarg, nata muntada, sucre de llustre, ratlladures de taronja, gallons de taronja sense pell i licor de taronja Grand Marnier.

Còctel de punt de neu. Cafè exprés, cafè descafeïnat soluble, mel, sucre, clara d’ou, neules i rom.

Combinat de mitja tarda. Cafè exprés, pela de llimona, sucre, canyella, crema de llet, glaçons, rom i licor de cafè.

Granissat de cafè. Cafè descafeïnat soluble, aigua mineral, sucre fi de llustre, canyella en pols i licor de cafè.

Licor de cafè. Cafè exprés, aigua mineral, sucre fi de llustre, canyella i aiguardent.

Cafè licor o burret. És un licor de cafè molt popular a la zona nord de la província d’Alacant i al sud de la província de València, i el seu consum resta molt lligat a les festes de moros i cristians. Es pot prendre sol o amb orxata.