Preparant el tePreparant el te – Fotografia original de BeCeeNe


Podem triar la manera de preparar el te d’acord a com ho fan les diferents cultures. Si triem el mètode més utilitzat estarem parlant de l’estil xinès, una fórmula que els britànics han imitat, tot i que les infusions xineses solen ser menys reposades que la dels europeus. La manera de preparar-lo serà la següent:

–Escalfarem l’aigua, millor si és embotellada. Si tenim en compte la com-posició del te, més del 98% de la beguda està integrada per la clàssica sigla de l’H2O, d’aquí la importància d’escollir una bona aigua.

–Col·locarem el te dins la tetera (o en un filtre tancat) en una quantitat estimada d’una culleradeta de les de cafè per tassa (els xinesos també compten una mida per a la cafetera), quantitat que pot variar segons el tipus de te i els gustos personals. Utilitza te de fulla solta ben conservat i una tetera apropiada (que no netejaràs mai amb aigua sabonosa ni cap altre tipus de detergent).

–Omplirem un cassó amb aigua freda, tanta com tasses volem servir, i la posa-rem al foc perquè s’escalfi. En preparar una infusió de te negre o blau, l’aigua ha d’haver arribat a un bull suau, d’aquesta manera presenta la tempe-ratura adequada de 95 º, però que conserva encara el seu contingut en oxigen. Per a tes blancs i verds la temperatura ha d’oscil·lar entre els 75 º i els 95 º (En general com millor és el te, menys temperatura necessita).

–Quan l’aigua arribi a la temperatura desitjada l’abocarem a poc a poc a dins la tetera on ja hi tindrem les fulles.

–Taparem la tetera i la deixarem en infusió entre 1 i 5 minuts, segons el tipus de fulla, passant de seguida la infusió a una segona tetera calenta, d’aquesta manera se separa el líquid de les fulles i s’evita que la infusió es torni amarga. Si s’utilitza un filtre metàl·lic tancat n’hi haurà prou en retirar-lo de la tetera quan la infusió obtingui la força desitjada.

–A l’hora de servir hi ha persones que primer escalfen la tassa, així s’asseguren que el te es mantingui calent durant més temps.

El te es pot beure sol, amb alguna altra herba o, simplement, amb una mica de llimona o llet. Si es vol endolcir, més que afegir-li sucre industrial és millor utilitzar mel, sucre de canya o xarop d’auró.

 

ALTRES MÈTODES DE PREPARACIÓ DEL TE

Te a la japonesa. Normalment els japonesos fan servir te verd de varietats que ells mateixos produeixen. En tenen de diverses categories essent els més comuns el Gyokuro o “rosada de jade”, en referència al to verd pàl·lid de la infusió; el Matcha o te mòlt, utilitzat en la cerimònia del te; el Sencha i el Bancha, els tes més populars al Japó i que més varietats presenten; el te Hōjicha, adequat per beure durant els àpats en que abunden plats pesats de pair; el Genmaicha, produït a partir del Bancha i al que se li afegeixen grans d’arròs torrats, molt agradable de prendre a totes hores, etc. Per preparar-los posen una culleradeta de les de cafè plena de te a la tetera per a cada tassa, recobrint-lo amb aigua a punt de bullir (entre 90 º i 95 º); el baten uns moments amb un batedor de bambú i el deixen reposar un parell de minuts abans de servir.

Te a la russa o zavarka. Preparen les infusions molt concentrades de te, unes 3 ó 4 cullerades per mig litre d’aigua escalfada en el samovar, un recipient metàl·lic en forma de cafetera alta, especial per fer el te. L’endolceixen amb sucre o melmelada.

Te a la magrebina. Dipositen el te a la tetera, preferiblement Gunpowder, un te verd xinès d’aspecte similar a la pólvora. El primer pas consisteix en abocar una petita quantitat d’aigua bullint dins la tetera, donar-li un moviment de rotació a la tetera i llençar de seguida aquesta primera aigua. Després li afegim el manat de menta, rentat, sucre i més aigua bullint, deixant-ho en infusió uns minuts (de 3 a 8). Abans de servir-lo el remenarem amb una cullera, procurant que, quan el servim, la menta no caigui dins dels gots perquè amargaria el te.

Te a la pakistanesa. Porten la llet al punt d’ebullició i l’aboquen de seguida a la tetera, on hi ha el te; ho deixen en infusió cinc minuts abans de servir (per a 1 litre de llet, 2 cullerades soperes rases de te). Ho endolceixen al gust, afegint-hi alguna que altra espècie: cardamom, canyella, gingebre, etc.

Servit fred o molt fred, el te és igualment bo i molt més refrescant que calent, idoni per beure els dies de calor, essent les varietats en verd les més interessants per a l’ocasió, sobretot els que porten fruites. Les proporcions són de 6 cullera-detes de te barrejades en un litre d’aigua mineral a temperatura ambient. Ho deixarem macerar de 8 a 12 hores, segons la varietat de te; després el colarem i el posarem a la nevera on no el mantindrem més d’un dia. Els dàtils, les ametlles i tota la resta de fruits secs dolços resulten ideals per acompanyar-lo.

Actualment prop de 40 països cultiven te, si bé només dos d’ells –la Xina i l’Índia– proporcionen més de la meitat del total de la producció mundial. El te negre és el més consumit a Europa, a l’Índia i a Amèrica del Nord, amb gairebé el 80% del consum mundial; el verd representa una mica menys del 18% i la resta es mou entre el 2% i el 3%.