cistellets-de-massa-brisa-precuits2-webCistellet de massa brisa precuinat – Fotografia original de BeCeeNe


Notes prèvies

–Els ingredients líquids requerits per preparar una massa (ous, aigua, mantega, llet, etc.) no estaran mai freds (a menys que s’indiqui el contrari) sinó que els tindrem a temperatura ambient o lleugerament temperats.

–Per a alguns ingredients donem les quantitats en culleres, amb les següents distin-cions:

–1 c. s. equival a 1 cullera de sopa rasa.

–1 c. p. equival a 1 cullereta de postra rasa.

–1 c. c. equival a 1 cullereta de cafè rasa.

–Al costat del títol d’algunes de les receptes hi figura la massa més apropiada per a la seva elaboració, tot i que algunes poden precisar altres ingredients o variar-ne les quantitats.

–Donem els temps pensant que els amassats els preparem amb una batedora domèstica de varetes i no a mà. Si ho feu amb la Thermomix o aparell similar seguiu les indicacions del llibre d’instruccions que se us va lliurar quan el vau comprar.

–Les fórmules bàsiques tant poden servir per a rebosteria com per a preparacions salades, en hi ha prou en canviar la sal per sucre (no sempre en la mateixa quantitat) i afegir-li altres ingredients que els hi donin el gust característic una vegada cuinades.

–A totes les receptes tamisarem la farina per tal d’evitar grumolls.

 

MASSA BATUDA*

Indicada per a: merengues, peces de rebosteria tradicional (llengües de gat, carquinyolis, polvorons, rosquilles, etc.), galetes, magdalenes (o muffins), creps, blinis, pa de pessic, bescuits per l’elaboració de pastissos tous (de melmelada, mantega, xocolata, etc.); braç de gitano, sobaos, pound cake, etc.

Aquesta mescla consisteix en remenar els ingredients fins a deixar una pasta de consistència diversa, d’acord amb la preparació que vulguem fer i els ingredients que hi intervinguin, podent-les coure al forn o al foc, com és el cas de les creps i els bunyols. Serà d’acord amb la textura final quan classificarem la massa com:

–Airejada. Composta bàsicament d’ous amb sucre és la preparació ideal per a bescuits i merengues.

–Cremosa. La unió dels ingredients s’aconsegueix sense batre’ls massa i en general no porten productes per augmentar el seu volum. Amb aquesta massa en fem galetes, creps, etc.

–Esponjosa. És una massa que, d’acord amb la seva consistència (aquesta dependrà de la quantitat de farina), ens anirà bé per fer pa de pessic, braç de gitano, melindros, magdalenes, pastissos tous, bescuits de pes con el tradicional pound cake, etc. Com que la massa és menys líquida que d’habitual, se li afegeix llevat perquè pugui pujar en coure’s.

[Ingredients bàsics: 250 gr. de farina fluixa tamisada o de rebosteria, 4 ous, ½ l. de llet sencera o semi, 100 gr. de mantega o oli de gira-sol, 5 gr. de sal o sucre, segons vulguem la massa salada o dolça. A les preparacions dolces se sol posar-hi també algunes espècies oloroses, com la canyella o la vainilla, ratlladura de cítric, licors, etc.]

Temps:  15m. + el temps de repòs

  • Dipositarem els ous en un bol de boca ample (si els tenim a la nevera els traurem una estona abans) i li afegirem la mantega fosa, la llet i la sal. Ho batrem amb el batedor de doble vareta fins que aconseguim una pasta cremosa.
  • A continuació hi sumarem una tercera part de la farina i seguirem batent-ho. Repetirem l’operació dues vegades més fins acabar amb la farina. Si es fa així és per evitar la formació de grumolls.
  • Tot seguit taparem la massa (que no ha de resultar ni massa líquida ni massa espessa) amb un plat o drap net i la deixarem reposar durant 30 minuts a la nevera abans de donar-li forma i ús definitius.
  • En el supòsit que hi posessin més farina amb la intenció de preparar pa de pessic o pound cake, per exemple, hi afegiríem llevat per facilitar la seva oxigenació.

 

MASSA FINA O PASTA CHOUX *

Indicada per a: lioneses, profiteroles, eclairs, beignets (bunyols tradicionals francesos), xuixos per a replets, rosquilles, corones, espirals, dònuts, xurros, bunyols de vent, etc.

Pasta indicadíssima per a elaboracions dolces i salades toves que es completen amb l’afegitó de crema, nata, xocolata, etc., o bé de productes salats com foie-gras, formatge o embotit.

Procurarem que la pasta quedi pastosa i homogènia perquè si resultés excessivament fina, és a dir, que es desprengués massa de pressa, no donaria els resultats esperats. Una vegada elaborada (no necessita repòs) donarem forma a les peces amb l’ajut d’una mànega de pastisser, dipositant les peces damunt de paper vegetal, separades unes de les altres perquè no s’enganxin quan creixin al coure.

Per utilitzar amb correcció la mànega l’agafarem per dalt un cop plena amb la pasta, com si amb la mà volguéssim evitar que sortís el contingut; al mateix temps, i amb l’altra mà, exercirem pressió sobre la part tova i empenyerem la pasta sobre la safata. Quan la pasta tingui la forma desitjada pararem la pressió de la mà que tinguem damunt de la mànega i l’aixecarem de cop.

Es cou al forn o al foc, fregit. Una vegada enllestit el producte, si el seu replet és delicat (nata o crema) s’ha de mantenir guardat a la nevera i consumir-lo dins de les 24 hores següents.

En alguns indrets aquesta pasta es fa amb llar en comptes de mantega.

[Ingredients bàsics: 150 gr. de farina de blat, ¼ de l. d’aigua, 100 gr. de mantega, 4 ous més aviat grossos, 1 c. p. de sucre i un pessic de sal. Per a preparacions salades és opcional l’afegitó de formatge Gruyère.]

Temps: 15m.

  • En un cassó hi posarem l’aigua, la mantega i la sal i anirem remenant fins que la mantega es desfaci i comenci a bullir.
  • Baixarem el foc al mínim perquè mantingui la calor, remenarem amb una espàtula o cullera de fusta el líquid perquè la grassa es barregi i a continuació hi tirarem la farina de cop, remenant-ho fins que quedi una pasta unida i compacta que rellisqui per les parets del cassó. Si optem pel formatge serà el moment de sumar-lo al contingut.
  • Traurem la massa del foc i la deixarem refredar uns 10 minuts. Després hi anirem afegint la quantitat d’ous estipulada, un després de l’altra (no tirarem el segon fins que no aconseguim lligar l’anterior amb la pasta). Si al final ens queda la massa excessivament espessa podem afegir-hi un darrer ou, procurant que la pasta quedi homogènia (la textura ha de quedar semblant a un puré de patates).
  • Utilitzarem la pasta de seguida, sense deixar-la reposar a penes, donant-li la forma adequada a les peces mitjançant la mànega de pastisser. Les anirem formant damunt mateix d’una safata de forn folrada amb paper vegetal.
  • Introduirem la plàtera al forn, prèviament escalfat, a 180 ⁰C entre 20-25 minuts, d’acord amb la grandària de les peces que estiguem fent. Si el forn és d’aire, a mitat de cocció obrirem la porta ½ dit perquè surti del seu interior el vapor d’aigua acumulat.
  • Les traurem del forn quan comencin a enrossir-se i les deixarem refredar abans d’obrir-les pel replet, sigui aquest dolç o salat.

 

MASSA FIL·LO O BRICK*

Indicada per a: rotllos de primavera i wan-tan xinesos, gyoza o raviolis asiàtics, strudels centreeuropeus, baklaves turcs, briuats marroquins, puskal o yupka de l’Uzbekistan i appetisers o aperitius embolicats, aquests darrers elaborats amb diverses capes de massa fil·lo superposades.

És, sens dubte, una de les masses més delicades, suaus, cruixents i fines –prima com un full de paper de fumar– que s’utilitza per cuinar. Va bé per embolicar qualsevol farcit, dolç o salat, però els ingredients de replet sempre han de ser secs, sense sucs ni salses perquè amb la humitat que despendrien trencarien fàcilment la massa, essent impossible manipular-la. No deixeu de fer-ho així si voleu optimitzar la seva utilització i presentació final.

Hi ha dues fórmules d’elaboració, una a partir d’una barreja aigualida i l’altra amb una massa més treballada i compacta. Els ingredients són els mateixos per a ambdues maneres de fer, l’únic que varien són les proporcions. Donem les receptes per a qui tingui ganes de treballar, però no és habitual preparar-la a casa perquè resulta molt delicada de fer i es necessita un obrador en condicions, molta paciència i una bona dosi d’experiència. Us recomano, doncs, comprar-la ja preparada –fresca o congelada– en tendes delicatessen i en grans superfícies de consum, sovint amb el nom de pasta brick. Se subministra en paquets allargats que contenen entre 5 i 8 fulles fines de mides variables i un pes aproximat de 250 gr. Encara que sovint es treballa en capes no s’ha de confondre amb la massa estirada o de full.

La massa fil·lo no ha d’estar mai exposada a l’aire o, en qualsevol cas, estar-hi el menys possible per tal de preservar-ne la humitat. Per això, i mentre s’elaboren les capes i per evitar que s’enganxin, aquestes s’han de disposar una damunt de l’altra aïllades, cadascuna d’elles, amb farina i paper vegetal. Si no les cuinem al mateix dia s’aconsella congelar-les tal com hem explicat i ben embolicades. Quan les vulguem cuinar les traurem una bona estona abans del congelador a temperatura ambient perquè es vagin temperant abans de preparar-les amb el farcit. Igualment, les podem congelar una vegada farcides i degudament aïllades.

La mesura ideal de les fulles acostuma a ser d’uns 16 x 35 cm. Una vegada plenes amb els ingredients les podem embolicar en forma de triangle, de sobre, de cistella, de caramel, de farcell, de rotllo, de flamera*, etc. (aquí s’explica molt bé les diferents maneres d’embolicar-los).

En tractar-se d’una massa molt delicada dóna millor resultat fornejar-la que no pas fregir-la; en aquest darrer cas el replet ha d’estar envoltat per la pasta dues o tres vegades, al menys. Les preparacions es fornegen durant 12-14 minuts a 200 ⁰C en la majoria de receptes.

Recepta 1 – massa pinzellada

[Ingredients bàsics per a 8 oblees rodones més aviat grossetes: 125 gr. de farina normal, 250 ml. d’aigua embotellada calenta, 1 c. p. rasa de sal.]

Temps: 35m. + l’estona de repòs de la pasta

  • Barrejarem la sal amb l’aigua calenta (50-60 ºC) i remenarem fins que es dissolgui.
  • En un bol hi tindrem la farina tamisada a la que hi anirem afegint el líquid. Ho remenarem amb un batedor manual de barnilles fins aconseguir que quedi fina i sense grumolls, semblant a la barreja per a creps.
  • Ho taparem bé i ho deixarem reposar un parell d’hores a la nevera per tal que la farina de la massa s’hidrati correctament.
  • Passat aquest temps ho traurem del refrigerador amb molt de compte de no moure el contingut. En treure la tapa veurem certa quantitat d’aigua surant a la superfície: abocarem el bol i llençarem el líquid.
  • La pasta resultant la remenarem amb un pinzell de cuina una mica ample.
  • A foc baix, posarem una cassola de boca ampla amb aigua bullint i al damunt, com si fes de tapadora, una paella antiadherent (les mides seran d’acord amb la mesura que vulguem que tinguin les peces). Una vegada estigui calenta, i amb l’ajut d’un pinzell, pintarem la base de la paella en forma de cercle amb la massa, fins a obtenir una capa el més fina possible (com un full de paper). És important que comencem a pintar pel cantó i acabant pel centre, procurant no fer més de quatre passades repetides si volem aconseguir una pasta fil·lo en condicions.
  • Ho deixarem a la paella fins que puguem desenganxar l’oblea amb els dits i sense que aquesta ofereixi resistència (compte amb les cremades); li donarem la volta i la deixarem 10 segons més.
  • Al treure-la la deixarem reposar damunt de paper vegetal (tallat més o menys a la mateixa mida, una acció que haurem preparat abans de començar). Damunt hi posarem una altra fulla de paper, i així fins acabar la pasta.
  • Les omplirem i les courem al forn d’acord amb la recepta.
  • Podeu consultar aquí

Recepta 2 – massa treballada

[Ingredients bàsics per a 14-16 oblees: 250 gr. de farina fluixa o normal, 2 cullerades d’oli de blat de moro o de gira-sol, 100 ml. d’aigua calenta (60 ⁰C), i un bon pessic de sal. Necessitarem també 50 gr. de farina d’arròs o de blat de moro (maicena) per evitar que les fulles s’enganxin entre elles.]

Temps: 15m.

  • En un bol hi col·locarem tots els ingredients (excepte la maicena), barrejant-los amb el batedor de vareta doble fins aconseguir una massa homogènia.
  • Passarem la massa damunt d’una superfície, la treballarem uns deu minuts, l’embolicarem amb paper transparent i la deixarem reposar 30m. a temperatura ambient.
  • A partir d’aquí podem treballar la massa fins aconseguir una fulla gegantina del gruix del paper de fumar, tallant-la després a la mida i forma desitjada. Per aquesta opció necessitarem un obrador i mans de professional.
  • L’altra opció, més casolana, és dividir la massa en trossos de la mida d’una mandarina, passar-los pel corró un a un fins deixar-los ben fins. Perquè no s’enganxin entre elles les fulles resultants (fins que no les cuinem les situarem una damunt de l’altra) les empastifarem amb farina de blat de moro i les separarem, com a la recepta anterior, amb paper vegetal.
  • Les omplirem i les courem al forn d’acord amb la recepta.
  • Podeu consultar aquí

 

MASSA BRISA O TRENCADA*

Indicada per a: pastissos replets, dolços i salats, quiches, coques de recapte, coques dolces, pizzes, crestes, panades, panadons, cassoletes, barques, etc.

La massa treballada és potser la més recurrent de les masses perquè amb ella podem preparar un gran nombre de receptes dolces i salades conegudes, canviant només la forma de base. Té, a més, l’avantatge que aguanta bé la congelació durant dos mesos sense que perdi qualitat. Per això, si tenim costum d’elaborar cuinats que precisen d’aquesta massa, val la pena fer-ne de més per congelar-la i estalviar-se el pas d’haver-la de preparar tan sovint.

El procés de congelació correcte és embolicar la massa sense donar-li forma, amb paper transparent i guardar-la directament al congelador. Quan es vulgui fer servir, només l’haurem de treure del congelador la nit abans i descongelar-la a la nevera.

Els principals secrets de la massa són: preparar-la amb la mantega i l’aigua molt fredes i treballar-la poc i de pressa, el temps just per formar-ne una bola que deixarem reposar unes hores en un lloc fresc, millor a la nevera.

[Ingredients bàsics per a dues bases: 350 gr. de farina fluixa, 175 gr. de mantega tallada a daus no gaire freda (o meitat mantega i meitat llard), 2 rovells d’ou, sal o sucre, segons la vulguem per a preparacions salades o dolces.]

Temps:  20m. + el temps de repòs.

  • En un bol de boca ample hi posarem la mantega una mica tova i els ous.
  • Una vegada mesclats li barrejarem la farina i la sal (o el sucre), barrejant-ho amb les mans fins que quedi totalment incorporada (no hem d’amassar-la més de 15 minuts perquè no convé que el gluten actuï en la fermentació). Només si cal li tirarem unes gotes d’aigua freda a la massa.
  • Passarem de seguida la massa damunt del marbre enfarinat i allà en farem una bola. La deixarem reposar a la nevera (si tingués calor fermentaria) durant 30 minuts, només la que haguem de fer servir, la resta la congelarem de seguida. L’estona de repòs és important si no volem que la massa se’ns trenqui al cuinar-la.
  • A l’anar a preparar definitivament la massa enfarinarem la superfície de treball perquè ens sigui més fàcil allisar-la amb el corró. En acabat l’expandirem damunt del motlle, col·locant-la de manera que quedi ben adaptada a la superfície i a les parets del recipient, prèviament engreixades.
  • Passarem el corró per les vores del motlle per enretirar la que sobri i ja tindrem la massa a punt d’omplir-la amb els ingredients que més ens agradi.

Notes

–A vegades algunes preparacions no requereixen estar gaire estona al forn per cuinar-se i correm el perill que la massa ens quedi crua quan donem el replet per enllestit. Per solucionar aquest inconvenient, abans d’omplir la massa de menjar punxarem la base amb una forquilla, la cobrirem amb paper d’alumini i al damunt hi escamparem uns quants cigrons crus ben repartits (amb el pes s’evita que la pasta pugi i es cogui per igual). Ho posarem a coure al forn a 180 ⁰C durant 12-14 minuts, fins que la massa adquireixi un to daurat suau. Tot seguit llençarem el llegum i omplirem la massa amb els queviures pertinents, per acabar de coure-la al forn a la temperatura i durant el temps que s’indiqui a la recepta.

–En tendes especialitzades venen unes boles de ceràmica que substitueixen la labor que fa el llegum en aquests casos, la qual cosa estalvia malmetre llegum cada vegada que elaborem massa brisa.

–Comprovarem la cocció del replet introduint una brotxeta de fusta o acer: si es treu seca és que està cuit, sinó, caldrà esperar uns minuts més.

 

MASSA ESTIRADA O PASTA DE FULL*

Indicada per a: mini peces per a aperitius, salats o dolços; timbals i tota mena de pastissos envoltants, coques i  bases per omplir (pastissets de fruita, formatge, crema, poma, etc.). Peces de pastisseria clàssiques: canyes, croissants, ensaïmades, ulleres, tortells de pasta fullada replets, pastissos de mil fulls, l’Strüdel, la coneguda especialitat tirolesa à[Les postres], etc.

La pasta fullada és una de les més importants pastes base de la pastisseria professional. Formada per capes finíssimes de massa treballada amb matèria grassa acaba convertint-se, convenientment enfornada, en una peça d’estructura cruixent, voluminosa i d’aparença regular.

La massa de pasta de full és delicada de fer. Per començar necessita de bones farines i de grasses consistents, més aviat dures, a més d’un procés d’elaboració en fred, és a dir, que els ingredients que utilitzem per a la massa hagin reposat una bona estona a la nevera i que la massa no entri mai en calor, d’aquí que la deixem reposar en fred tantes vegades.

La massa estirada és força insípida: el gust del preparat el donarà el replet que tant pot ser dolç –fruites, confitures, compotes, etc.–, com salat –peixos, carns o verdures. No cal dir que no cal abusar de la seva ingesta per la gran quantitat de grassa que aporta, una raó que no perdrem de vista si tenim problemes de salut.

Com que la pasta fullada porta molta feina recomanem que la prepareu mitjançant una pastadora elèctrica o bé la compreu ultracongelada en tendes especialitzades, encara que no estaria de més que provéssiu de fer-la, al menys, una vegada a la vida.

[Ingredients bàsics per omplir una safata de forn: ½ Kg. de farina, 200 ml. d’aigua freda, 15 gr. de mantega o llar, 7 gr. de sal (1 c. p.). Per treballar els plecs de la massa: 200 gr. de mantega o margarina especial per a pasta fullada. Necessitarem una mica més de farina per a les diferents sessions de l’amassat.]

Temps: de 2 a 3 hores comptant els temps de repòs.

  • Posarem la farina sobre del marbre o taula de treball, farem un volcà i al mig hi posarem la sal, el llar i una mica d’aigua; amb una cullera de fusta ho anirem barrejant, afegint l’aigua mica en mica fins acabar-la. Treballarem la massa uns 12 minuts fins aconseguir fer-ne una bola compacta i homogènia. En una bol de vidre hi posarem una mica de farina al fons i la massa al damunt, tapada amb un drap net. La deixarem reposar durant 1 hora a la nevera.
  • Repetirem l’acció anterior una altra vegada però ara el repòs de la massa serà de 12 hores, també a la nevera.
  • Damunt de la taula de treball lleugerament enfarinada, hi posarem la massa, ja reposada, i amb el corró l’estendrem fins aconseguir un rectangle, estirant les puntes cap enfora més del compte.
  • Al centre hi posarem la mantega d’una sola peça (ha d’estar aplanada, freda i dura), envoltant-la amb cada una de les ales de la massa, de manera que quedi embolicada del tot. Amb l’ajut del corró començarem, primer a picar al damunt, i després a aixafar-la per tal de distribuir la mantega per tota la massa, estirant-la fins aconseguir un rectangle. Plegarem la massa en tres parts i la tornarem a deixar tapada reposant a la nevera durant 1 hora.
  • La tornarem a estirar, sempre en sentit contrari als plecs, per a plegar-la després com la vegada anterior. Tornarem a deixar-la a la nevera.
  • Aquesta operació la repetirem dues vegades més fins deixar completat el procés.
  • Entrem en la fase darrera del preparat. Estirarem la massa per última vegada per deixar-la el màxim de fina, entre mig i 1 cm. Li donarem la forma desitjada –cassoletes, pastissets, pals, triangles, trenes, etc. –, tallant-la amb un ganivet o amb motlles.
  • Repleta o no, dipositarem la pasta o pastes damunt de paper vegetal dins d’una safata, separades perquè no s’enganxin, i les pintarem pel damunt amb ou batut.
  • Tindrem el forn a 200 ⁰C quan hi posem a coure les pastes, baixant-lo a 190 ⁰C o menys perquè la massa pugi poc a poc i sense cremar-se.

 

MASSA DE FREGIR *

Indicada per a: tota mena de bunyols i arrebossats.

Els líquids s’han de barrejar poc a poc, mai de cop, més que res per controlar la consistència de la massa que ha de ser cremosa, un pèl espessa (semblant al llar). La massa per a fer truites o per arrebossar ha de quedar una mica més lleugera que la que utilitzem per fer bunyols.

La quantitat de massa per bunyol que tirarem a la paella és la que cap entre dues culleres de sopa capiculades, quantitat que creix al fregir. També els podem fer amb l’ajut d’una mànega pastissera en el cas dels bunyols de vent.

Per a bunyols salats tenim dues receptes base de massa diferents, d’acord amb els ingredients que vulguem incloure-hi.

Recepta 1 (per a bunyols)

[Ingredients bàsics per a 22-24 unitats: 150 gr. de farina, 2-3 ous, 2 c. s. d’oli de gira-sol, 1,5 dl. de cervesa o bé igual quantitat d’aigua embotellada, un pessic generós de sal. Si utilitzem aigua o algun altre líquid no apte perquè la farina fermenti li afegirem 1 c. p. de llevat en pols.]

Temps: 10m. + el temps de repòs de la massa.

  • Posarem la farina en un bol ample, li farem una petita cavitat al mig i li afegirem els ous, la sal i l’oli.
  • Barrejarem bé els ingredients, sumant-li el líquid mica en mica, sigui cervesa o aigua, fins aconseguir una massa cremosa, de certa consistència.
  • Deixarem reposar la mescla durant ½ hora a la nevera fins el moment de fer-la servir.
  • Incorporarem l’ingredient triat pel replet fins que quedi ben mesclat.
  • Donarem forma als bunyols i els fregirem en oli abundant ben calent.
  • Abans de servir-los els escorrerem damunt de paper de cuina perquè absorbeixi tot l’oli.
Notes

–Aquesta massa és l’adequada per a bunyols amb substàncies trossejades, en general sòlides: bolets, au rostida, bacallà, etc.

–Als bunyols de bacallà els va bé afegir-hi all i julivert premsats; si són de bolets en tenen prou amb el julivert, tot i que això va a gust tant dels cuiners com dels comensals.

–En el cas que a la massa hi posem aigua embotellada en comptes de cervesa, li haurem d’afegir 1 c. c. rasa de llevat en pols.

Recepta 2 (per a truitetes o arrebossats)

[Ingredients bàsics per a 30 unitats aprox.: 150 gr. de farina, 1 vas –més o menys– de llet temperada, 2 c. s. d’oli de gira-sol, 1 ou, 1 c. p. rasa de llevat en pols, sal.]

Temps: 10m. + el temps de repòs de la massa.

  • Posarem la farina i la sal en un bol ample i ho barrejarem bé. Li farem una petita cavitat al mig i li sumarem l’ou i l’oli.
  • Barrejarem bé els ingredients, sumant-hi després el llevat i la llet temperada mica en mica, fins aconseguir una massa homogènia, sense grumolls, quelcom més liquada que l’anterior (rectificarem de líquid si cal).
  • Una vegada feta la pasta la deixarem reposar durant 20 minuts a la nevera. Passat aquest temps ja tindrem llesta la massa per arrebossar o bé per fer truitetes (en aquest cas li sumarem el replet triat i ho barrejarem bé).
  • Les truitetes es fregeixen en abundant oli calent, essent la quantitat la que hi cap dins d’una cullera de sopa.
  • Abans de servir-los els escorrerem damunt de paper de cuina perquè absorbeixin tot l’oli.

Notes

–Es pot substituir la llet per aigua, o posar meitat i meitat.

–Aquesta massa és l’adequada per a substàncies toves: formatge, cervell de be, peix blanc esmicolat, verdures trinxades, etc.

–En segons quines receptes es resta quantitat de líquid a favor de l’aigua de cocció de l’ingredient sòlid que hi sumem.

 

Deixeu els vostres comentaris aquí