L’acònit blau, està considerada la planta més tòxica d’Europa, sobretot arrels i fulles – Fotografia original de Stan Shebs, amb llicència C Commons


Com en altres grups de plantes –els bolets en són un bon exemple– també entre les flors trobem espècies tòxiques anant, els símptomes d’enverinament, des d’un simple mal de panxa fins a fallides cardíaques i renals. Les criatures sobretot, són mot vulnerables a patir greus conseqüències si ingereixen o masteguen plantes verinoses (no només ho són les flors) i, per tant, és necessari conèixer-les bé i saber escollir entre les que poden ser beneficioses i aquelles que podrien ser potencialment perjudicials si les volem tenir a dins de casa. Amb el següent llistat, ni molt menys complert, pretenem conscienciar del fet que no podem ingerir totes les plantes i flors que trobem pel nostre voltant, per boniques o inofensives que ens semblin.

Malgrat presentar-les com a tòxiques, la gran majoria de plantes mostren propietats terapèutiques molt interessants si es prenen en dosis adequades preparades i controlades per professionals de la farmacologia. També se n’apro-fiten les propietats en el sector dels fitoquímics i industrials, com per exemple en la composició de productes fungicides, bactericides, pintures, perfums, colorants alimentaris, etc.

Quan parlem de la toxicitat d’una planta podríem descriure-la en 4 categories o graus de perillositat segons el criteri que estableix el Queensland Health, del Queensland Government, The State of Queensland, Australia:

–Extremadament tòxica.

–Potencialment tòxica.

–Irritant (manipular-la sense protecció pot irritar la pell, els ulls, etc.).

–Grup que podríem classificar com a enemigues sistemàtiques per a persones asmàtiques o al·lèrgiques pel pol·len o el perfum que desprenen.

Per últim volem indicar que el material que apareix en el llistat següent té un caràcter informatiu i que, en cap cas, ens fem responsables dels perjudicis causats per l’automedicació amb els productes que, malgrat la seva toxicitat, es consideren medicamentosos en dosis adequades i que només els facultatius coneixen i poden prescriure.

Al costat del nom de la planta –també a les de l’apartat de les comestibles– hi figura, entre parèntesis i en cursiva, el nom llatí corresponent al gènere al qual pertany. El terme “spp” que apareix en algunes ocasions al costat del nom científic indica que es tracta de diverses espècies del mateix gènere, una fórmula per evitar l’haver de nombrar-les a totes.

Si cliqueu a la següent adreça amb el botó dret del ratolí us portarà automàticament al llistat: Llistat de flors verinoses amb fotos