Barreja de llavors comestibles – Fotografia original de BeCeeNe


No ens referim aquí a les llavors que ens donen les lleguminoses, els cereals o els fruits secs com l’avellana, la nou o el pinyó, sinó aquelles que procedeixen directament de les flors o de l’interior de les fruites i han de passar per un procés d’assecatge abans de consumir-les amb altres productes. Llavors com les de gira-sol, carbassa, meló, sèsam, llinosa, etc., s’integren sovint en les amanides, al iogurt o al pa, algunes fins i tot resulten adients en l’elaboració d’olis (soja, gira-sol, colza, cacauet…), begudes (ordi cerveser, civada per a whisky…), i sempre i quan no hagin estat torrades ni congelades, amb llavors naturals (no tractades) podem aconseguir excel·lents germinats, unes plantes que ens aporten un munt de substàncies nutritives que l’organisme assimila sense dificultats.

Parlem de les més conegudes:

Llavors de gira-sol

Les llavors de gira-sol surten de la planta originària d’Amèrica del Nord que va ésser introduïda a Europa al segle XVII. D’aquestes llavors, que fan tan feliços als lloros, se n’extrau un oli comestible de sabor neutre que es recomana molt especialment en determinats règims dietètics i que resulta, a molta distància, força més econòmic que el d’oliva. Les llavors de gira-sol –les famoses pipes– aporten vitamina B1, lecitina i grassa sense colesterol. Compte, però, de no menjar-les amb sal.

Llavors de carabassa

La carbassera es cultiva sobretot pel seu fruit: la carbassa. En hi ha de moltes espècies, cadascuna de les quals dóna fruits quelcom diferents uns dels altres: carbasses molt grosses -a vegades d’1 metre de diàmetre-, carbasses amb la part central inflada i prominent, carbasses amb closca de color verd oliva totalment rugosa, etc. La classe més coneguda és l’anomenada carbassa pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals trobem les que utilitzem en pastisseria i confiteria en forma de cabell d’àngel, els carbassons, i d’altres més petites, emprades com a ornamentals. Les llavors de la carbassera poden menjar-se fregides; preses crues i en dejú provoquen l’expulsió de paràsits intestinals com la tènia.

Llavors de sèsam

El sèsam és una planta conreada des de molt antic a la Xina i a l’Índia països que, juntament amb Mèxic, en són els principals productors. Les seves llavors oleaginoses són ideals per a elaborar l’oli del mateix nom, gran condiment de la cuina de l’Extrem Orient i que a casa nostra s’utilitza sobretot per amanir certes amanides compostes, atès el seu gust un pèl picant, certament més fort que el d’oliva i, també, més car. Les llavors de sèsam es fan servir, igualment, per donar gust a dolços, plats de gust agredolç, amanides i begudes.

Llavors de lli

Són molt riques en àcids grassos omega 3, raó per la qual resulten un bon aliment per al cor. També són riques en vitamina C i E amb un fort poder antioxidant que ajuda a prevenir malalties i conté minerals com el calci, ferro, potassi i magnesi. El més apreciable d’aquesta llavor és la seva riquesa en fibra soluble que ajuda a reduir les glucèmies i el colesterol, al mateix temps que és un gran arma per revertir el restrenyiment i tenir cura de la salut de l’intestí. No hem d’abusar del seu consum procurant alternar-lo amb dies de descans.

Llavors de rosella

Una altra gran font de calci entre les llavors la tenim amb la que ens proporciona aquesta flor, que posseeix també un alt contingut en vitamina A d’efectes antioxidants i protector de la pell i el cabell. D’aquesta llavor destaca el seu contingut en ferro, a més d’altres propietats que el seu consum proporciona a l’organisme.