Postra de músic – Fotografia original de BeCeeNe


Per definició, les postres són les menges de sabor dolç, agredolç i, a vegades salat, que prenem com a darrer plat d’un àpat. Per extensió, denominem postres a qualsevol menjar dolç encara que el seu objectiu no sigui el ser ingerit al final del menjar, com és el cas de les galetes, les magdalenes o els bombons. Actualment, i gràcies al llegat històric deixat per l’experiència de pobles sencers que des de fa segles s’han dedicat a l’elaboració de dolços, tenim postres de tota mena, essent els més tradicionals:

–Postres de fruita i fruits secs: fruita natural o cuinada en dolç.

–Postres de làctics i ous: cremes, natilles, flams, mousses, púdings, bavarois, etc.

–Postres de xocolata: pastissos, bombons, trufats, desfets, etc.

–Postres de massa: Tot tipus de peces elaborades amb masses per a rebosteria: pastissos de pasta fullada, de pa de pessic, coques, tortells, etc., sovint amb l’afegitó d’altres elements, com per exemple fruites i melmelades.

–Postres tradicionals: panellets, torrons, massapans, ametllats, polvorons, etc.

–Gelats: bàsicament de fruita.

–Sorbets, batuts, granissats, etc., →[Les begudes].

–Confitures i melmelades →[Sobrants i conserves]

–Propis d’esmorzar i berenar, tant fregits com fets al forn: creps, xurros, bunyols, rosquilles, galetes, magdalenes, croissants, ensaïmades, brioixos, etc.

No incloem aquí els formatges →[Els formatges], perquè poca gent el mengen de postra, si exceptuem els frescos (mel i mató, per exemple). També passarem de llarg de l’oferta que ens aporta la pastisseria industrialitzada i professional, pràcticament impossible o molt difícil de fer a casa, com poden ser els donuts, els confits, els polvorons i les mantegades, les mones de Pasqua, etc.

En el món de la rebosteria l’ús de materials com ara la farina (normalment de blat), el sucre, els ous i les matèries grasses, com la mantega o l’oli, són essencials. Hem de sumar-hi els elements alimentaris específics per a cada situació: essències, fruites, espècies i molts altres. A més de la preparació en si, que ha de ser molt curosa, la rebosteria entre bàsicament pels sentits: enlluerna la vista, amplia els narius i acontenta els gustos, etc. Ens atreviríem a dir que davant d’una bona elaboració i presentació rebostera, fins i tot el mal humor s’apaivaga.

En parlar de postres, automàticament ens venen al cap un munt d’elaboracions dolces –tot i que també en hi ha de salades– molt lligades als records de la infantesa. Quan va ser sinó durant els primers anys de la nostra vida que vam descobrir, fins i tot els pobres, noms que sempre més ens han acompanyat?: pastís (celebració del sant –els aniversaris van venir després), torró (festes de Nadal), crema catalana (festivitat de Sant Josep), coca (revetlles de sant Joan, sant Pere i sant Jaume), panellets (Tots Sants), etc.