Patates de la varietat BintjeFotografia original de BeCeeNe


La patata és un tubèrcul que les cultures asteca i inca ja consumien des de molt abans que al continent americà hi arribessin espanyols i portuguesos. A la península, exactament a Castella, va ser introduïda a mitjans del segle XVI pels conqueridors durant un dels viatges d’intercanvi (o si ho preferiu: d’espoli comercial i cultural) que aqueixos efectuaven d’un continent a un altre, passant d’Espanya cap a Itàlia i Alemanya, i més tard a França i Anglaterra. El seu destí era el d’engreixar els porcs ja que es considerava que la patata no era apte pel consum humà degut al caràcter tòxic de la patatera. De fet són tòxiques les fulles, les tiges, les flors, els brots tendres que apareixen a la superfície de la patata quan aquesta germina i, fins i tot la pròpia patata quan és crua. La ingesta de la substància anomenada solanina pot produir danys gastrointestinals, cardíacs i hepàtics i pot arribar a matar si la dosi que és consumeix d’aquest alcaloide és elevada.

No va ser fins al segle XVIII, durant la fam dels anys 1771 i 1772 que Antoine Parmentier, un jove francès cap director de l’Hospital dels Invàlids de París, se li va ocórrer la idea que les patates podien apaivagar la fam dels francesos si aquestos eren capaços d’entendre que el seu consum, un cop cuites adequadament, no solament no implicaven perill per a la salut sinó que reduïa, ni que fos en part, les possibilitats de morir d’inanició.

En uns terrenys cedits per als seus fins pel propi rei de França Lluis XVI, va fer-hi plantar files de patates que van estar vigilades dia i nit per un escamot de guàrdies reials fins el dia de la collita. Aquest fet, inhabitual en altres èpoques, va cridar molt l’atenció de la gent dels pobles dels voltants pensant que si tan ben guardat es trobava el camp era per alguna raó de pes. Fóra com fóra el públic va finalment acceptar de provar les patates constatant que, no només no malmetia la salut com s’havia cregut fins aleshores sinó que, a falta de farina de blat, aquest aliment els ajudava, al menys, a sobreviure. Com a resultat, el 1792 les patates ja s’esmenten en un llibre de cuina de l’època.


CEREALS, PATATES I LLEGUMS – Volum 6 de la col·lecció GUST per la CUINA.

Contingut general i receptes