Gravat del segle passat anunciant una coneguda beguda de cola – Imatge extreta del llibre Menu designs (Agile Rabbit Editions)


No només calmem la set amb aigua sinó que ho fem també –o intentem fer-ho– amb preparats i productes líquids comercialitzats per grans empreses o multinacionals en forma de refrescos, infusions, sucs, begudes alcohòliques, etc., de manera habitual o esporàdica, segons els gustos, les necessitats, la salut o el tarannà social de cadascú.

Val a dir que no totes les begudes mencionades actuen de la mateixa manera sobre el nostre organisme: mentre que unes ens aporten nutrients o vitamines, altres en són benefactores per altres causes o, al contrari, ens malmeten directament la salut en funció, és clar, de la quantitat i la reiteració en prendre-les, sobretot si porten additius en forma de conservants i colorants, o bé ingredients no gaire recomanats de prendre en excés, com per exemple el sucre o la cafeïna.

Entre les begudes refrescants comercialitzades més populars que trobem en envasos de tetrabric, de llauna o en ampolles de vidre, tenim els concentrats de fruita o verdura i els derivats de la gasosa, aquests darrers amb gust a llimona, taronja, cola, cafè, cereals, etc.

Un estudi de 2007 va trobar que el consum de refrescos de cola, tant aquells que contenien edulcorant natural com artificial, anava associat a un major risc de malaltia renal crònica, essent l’àcid fosfòric utilitzat en les begudes una possible causa. El consum de refrescos de cola, però no d’altres begudes gasoses, també s’associa amb una baixa densitat mineral òssia en les dones si bé se’n desconeix la seva rellevància clínica a falta de més estudis. El que si és segur és que aquest tipus de begudes produeixen càries dentals degut a l’efecte perjudicial que sobre l’esmalt efectua el contingut de sacarosa i el pH baix.