Raglette familiar – Fotografia original de BeCeeNe


 

EXCEL·LÈNCIES CULINÀRIES PER A OCASIONS ESPECIALS

Matar el cuc, obrir la gana, preparar l’estómac, descripcions totes elles prou aptes –tot i que no científicament justificables– per definir la finalitat d’un acte pensat per a moments en que la comunicació amb els amics es genera al voltant, bé d’una decisió puntual, bé d’un acte previ a un àpat més íntim.

En aquest apartat, i abans de la presentació de receptes, volem explicar la procedència, les característiques i els avantatges gastronòmics d’elaboracions que no són precisament plats de cada dia. Algunes d’aquestes preparacions es poden exposar en un bufet lliure, però la majoria, són molt més adients per a una taula preparada per a comensals especials, addictes al protocol.

Ens referim a presentacions fredes com els canapès i les pastes, mantegues i mussolines per a untar-los, els carpaccios i tàrtars, les terrines o els patés, etc. Entre les especialitats, fruits d’una acurada preparació i cocció, tenim les fondues, els fregits i arrebossats, les cassoletes i platets, etc., a més d’un reguitzell de preparats que, per les seves característiques, no s’inclouen en cap dels grups esmentats però que gaudeixen de gran estima entre els cuiners i cuineres.

Us recomanem una ullada a la resta de temes gastronòmics amb la seguretat que multiplicareu les expectatives, sobretot pel que fa als apartats d’amanides, gaspatxos, bolets, cargols, peix i marisc, ous, pa, pastes, begudes i postres que es mostren en els apartats corresponents.

 

QUAN LA FINALITAT ÉS ENTRETENIR LA GANA

Matar el cuc, obrir la gana, preparar l’estómac, descripcions totes elles prou aptes –tot i que no científicament justificables– per definir la finalitat d’un acte pensat per a moments en que la comunicació amb els amics es genera al voltant, bé d’una decisió puntual, bé d’un acte previ a un àpat més íntim.

En el primer dels casos podem emmarcar-hi, per exemple, la trobada entre amics o familiars que en sortir de la feina o durant el passeig en un dia festiu decideixen de prendre quelcom junts. Ni a casa dels uns, ni a casa dels altres: el bar, la tasca o establiments similars són, avui dia, els llocs de tertúlia obligats per aquestes ocasions, en els que l’aperitiu –es així com es defineix el consum previ a l’àpat principal– se soluciona amb la consumició d’aliments de “pica-pica” (olives, patates fregides, patates braves, croquetes, formatge, embotits, fruits secs, canapès, etc.), acompanyats de begudes com refrescos, vi, vermut o cervesa. Un segon cas, similar, engloba ocasions socials més o menys convencionals, d’abast més ampli, que requereixen de solucions concretes –i també diferents– per part nostra.

Una manera de palesar una actitud d’acceptació envers els familiars o amics que ens visiten de manera improvisada serà poder oferir-los begudes refrescants i aromatitzades, d’acord amb els seus gustos; pel que fa als sòlids, però, la decisió s’escapa sovint de la nostra voluntat de complir com amfitrions atents al no quedar-nos altre remei que oferir components que, en general, no van més enllà de les olives, els daus de formatge, els ingredients enllaunats, les galetes salades o les patates fregides; i no hi van més enllà precisament pel caràcter de improvisació de la trobada al que ens hem referit.

En aquest cas el que oferim a casa nostra, tot i ser prou apte, no arriba a la generositat que comporta l’elaboració d’uns entrants o plats de menú quan aquest, anunciat amb prou antelació, ha pogut preparar-se amb afecte i atenció. Són les típiques ocasions que coincideixen amb el dinar o sopar d’aniversari, amb la trobada anual de excompanys d’estudi o de treball, amb el reconeixement de nous amics, etc.

Ens apropem a preparats que suggereixen, la majoria de les vegades, sorpresa i contrast, plats “per a llepar-se els dits”, sobretot perquè hem pogut dedicar part del nostre temps a imaginar-los, a cuinar-los i, en acabat, a presentar-los de forma atractiva a taula, tal com dicta el nostre bon gust.

És tal vegada en arribar a aquest punt quan les delicadeses gastronòmiques, elaborades amb aliments de molt distinta mena, abandonen la categoria de simple passatemps per a l’estómac i adquireixen el rang d’entrant, vocable que es diferencia de l’aperitiu per constituir un plat, no anterior a l’àpat, sinó important dins d’aquest.


ENTRANTS I DELICADESES – Volum 7 de la col·lecció GUST per la CUINA.

Contingut general i receptes