Piràmide alimentària – Banc d’imatges d’Internet


ELS NUTRIENTS

Els nutrients són les substàncies de les quals obtenim l’energia que necessitem, i provenen dels aliments que ingerim. Hi ha tres tipus de nutrients:

–Els nutrients constructors: són les proteïnes que es troben en la carn, el peix, els ous, els fruits secs, la llet i els seus derivats. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta per a créixer, per defensar-nos de les infeccions i per substituir les parts del cos que es renoven constantment, com per exemple la pell o els cabells.

–Els nutrients energètics: els nutrients energètics són de dos tipus. Els més energètics són els hidrats de carboni, també anomenats sucres i es troben en el pa, la pasta, l’arròs, els cereals i la fruita. L’altre tipus d’aliments energètics són els lípids, que també es poden anomenar greixos i els trobem en els dolços, les llaminadures, els olis i les mantegues. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta ja que constitueixen l’energia per al nostre organisme, sense aquesta energia no podríem caminar, ni córrer i els nostres òrgans no podrien complir la seva funció.

–Els nutrients reguladors: pertanyen a aquest grup l’aigua, la fibra, les vitamines i les sals minerals que podem obtenir a través de les verdures, fruites, la sal, etc. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta perquè controlen que totes les funcions del nostre organisme es portin a terme adequadament.

 

Productes naturals i derivats

En alimentació, quan parlem de productes naturals fem referència al primer tipus de la classificació, al qual pertanyen aquells aliments que no han passat per una transformació en les substàncies que la componen, és a dir, sense tenir un tipus de processament per part dels éssers humans. Cal deixar clar que hi ha aliments que passen per un control de qualitat per arribar al seu consum, però segueixen sent naturals perquè no pateixen grans canvis en les substàncies que la componen. Exemples d’aquests aliments són les pomes, les cebes, el pollastre, els ous, la mel, els bolets, etc.

Al segon grup de classificació li corresponen aquells aliments que han passat per una transformació, un canvi en la seva composició original per obtenir nous productes, és a dir, tenen un processament per part dels éssers humans. Exemples d’aquests aliments són les tallarines (provinents del blat com la pràctica totalitat de pastes); les hamburgueses (elaborades amb carns de pollastre, vedella, bou, etc.; el formatge (elaborat amb llets diverses), etc. En aquest grup també podem incloure aquells productes que han patit una transformació després d’una elaboració acurada, en general junt amb altres productes, i que en aquest procés varien la seva posició en l’escala d’aliments. Els aliments preparats i molts articles que anomenem de gourmet en són un bon exemple del que diem.

Els aliments formen part de la vida de l’ésser humà i permeten obtenir un adequat estat de salut. Els especialistes en nutrició han realitzat un tercer tipus de classificació en agrupacions conegudes com a grups d’aliments o piràmide alimentària.

 

La piràmide alimentària

La piràmide dels aliments és un esquema dels diferents grups d’aliments i de les racions que n’hem de prendre al dia. Està construïda de tal forma que els aliments que es troben a la base són els més importants en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.

La primera piràmide alimentària, creada pel Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA), data de 1810 i ha estat revisada i actualitzada el 2005. Malgrat mantenir els 6 grups d’aliments de la primera, la nova piràmide ha reajustat algunes de les antigues recomanacions, limitant-les, perfi-lant-les o reestructurant-ne el consum, d’acord amb els nous coneixements que es tenen sobre l’alimentació i dietètica. Segons el dibuix, i en termes de salut general, els aliments que més beneficien la nostra salut són els que es troben a la base de la piràmide i a l’estadi immediatament superior, havent de moderar-ne la ingesta d’aquells que s’apropen al vèrtex o estan al capdamunt.

Encara que la nova piràmide va millorar en el seu moment algunes de les limitacions de l’original (es realitzen distincions entre els greixos beneficioses i els menys recomanables, o s’incentiva el consum de carns magres davant de les carns vermelles), no està exempta d’inconvenients per al seu ús per part dels consumidors.

En altres països s’ha mantingut l’estructura antiga per al disseny de la corresponent piràmide alimentària. Així, a Espanya s’han proposat diversos models de la piràmide alimentària, segons el model tradicional, que també s’han actualitzat. En aquesta última, la piràmide està dividida en dues grans zones: la propera al vèrtex, que recull els aliments de consum ocasional, i la propera a la base, que conté els aliments de consum diari o setmanal.

La piràmide nutricional és, usualment, el mètode utilitzat per a suggerir la varietat d’aliments que hem de consumir en forma quotidiana. L’escalat, però, no s’ha d’entendre com una dieta definitiva, ideal ni vinculant per a ningú, en el sentit que no s’han de perdre de vista l’estat de salut puntual o crònic de cada individu i moltes altres apreciacions, com el fet que molts dels aliments citats, una vegada cuinats no enquadren exactament en un únic grup de la piràmide. Per exemple, una pizza amb formatge la podem enquadrar en diversos grups: la massa al grup de cereals, la salsa de tomàquet al grup de verdura i grasses (se suposa que s’ha elaborat al menys amb oli), i el formatge al grup de productes lactis. Alguns aliments mixtes també contenen moltes grasses i sucres addicionals –tant els fets a casa com els precuinats i industrials en general–, la qual cosa afegeix calories a una hipotètica dieta personalitzada.

Finalment, la piràmide alimentària s’ha adaptat fins i tot per alguns tipus de dietes: la piràmide de la dieta mediterrània o la piràmide de la dieta vegetariana. En tot cas i en darrera instància, no oblideu de consultar al metge o dietista professional perquè us elabori una dieta personalitzada, d’acord amb el vostre personal estat de salut.