Taula parada amb diferents pica-pica – Fotografia original de BeCeeNe


 

ELS ENTRANTS ACTUALS

Si repassem la història de la gastronomia més recent trobem que l’entrant representava, fa dos o tres segles, el primer plat fred de l’àpat –de les gents que menjaven en quantitat raonable, és clar– i que en cap cas suposava necessàriament el primer plat del menú. Avui dia l’entrant té un significat molt més ample i flexible perquè no solament fa referència al primer plat del dinar o sopar, sinó que defineix qualsevol dels plats que se serveixen a taula, llevat de l’olla o bullit.

Calents o freds, els plats d’entrants són infinits, i no ens equivoquem al confirmar que no hi ha aliment conegut que no formi part d’aquest grup de menges. Entre els més coneguts tenim els canapès, els embotits, els fregits (bunyols, croquetes, arrebossats, brotxetes…), els fumats, els patés, els mariscs, les carns fredes, les cassoletes salades, els consomés i les cremes, els amanits, les escalivades, els ous, els bolets, les sopes fredes, els pans replets: en definitiva, un llarg etcètera d’excel·lències culinàries que no acabaríem mai d’anomenar.

Com a norma general, però, els entrants no seran mai plats pesats ni d’excessives calories (de ser-ho, reduirem les proporcions) i aniran, normalment, acompanyats de vins blancs o rosats, lleugers i suaus; i diem normalment perquè respectem les persones que per motius de salut, moda o filosofia prefereixen altres tipus de begudes.

A la cuina actual, els entrants no es mostren quasi mai com una exquisidesa única, sinó com una suma de menges, de més o menys consistència, exposades a taula i al voltant de les quals tots nosaltres ens disposem a passar una bona estona, sobretot en els mesos en que la benevolència climàtica invita a fer-ho a la terrassa o al jardí.

Cadascú, doncs, en prepararà la varietat que consideri prudent d’acord amb els gustos i el nombre de persones amb les que compartirà l’àpat. Quan arribi el moment però, no perdem de vista el costum gastronòmic que des de temps llunyans practiquen la majoria dels pobles asiàtics, costum que per raons pràctiques aquí es comença a imitar i que des d’aquestes pàgines encoratgem a seguir: tot disposat a taula (o al bufet) perquè tant amfitrions com convidats gaudim amb igualtat de condicions de la trobada. Aquesta solució estalvia, per una banda, l’obligació de consumir els plats sota un rigorós torn de presentació, i per altra, facilita que puguem servir-nos directament i com millor ens plagui.

 

PAREM TAULA

Resulta clar però, que el ritus quotidià de preparar la taula, normalment equipada de pressa i sense massa detalls, l’haurem de variar lleugerament si volem oferir als nostres convidats una sensació de benestar, distensió i bon gust quan aquests entrin a casa nostra. No és que haguem d’exagerar-ne la presentació (recordem que no parem taula per a nobles, magistrats o lletraferits), però no hi ha dubte que ho passarem millor si seiem al voltant d’una taula preparada amb els sentits: unes estovalles netes i ben planxades amb els seus corresponents tovallons, de color clar o bellament decorades, la disposició simètrica dels plats, coberts i vasos, plates col·locades estratègicament perquè tothom hi tingui accés, presència de sal i pebre mòlt, la panera amb el pa ja tallat a llesques, una cistella de fruites o un centre de flors naturals que defineixi per ell mateix l’estil de la casa, etc.

Cuidar els detalls, en definitiva, perquè tot surti com s’espera i s’evitin les clàssiques confusions: preveure la proximitat de les begudes a l’encarregat de servir-les, puntualitzar abans de començar l’àpat de qui s’encarrega de treure els plats a l’hora de les postres o el cafè, qui ha de tallar pa si s’acaba, etc.

Recordeu no obstant, que no podeu, en cap cas, ignorar els hàbits, gustos i estat de salut dels vostres convidats, per la qual cosa a l’hora de redactar la llista haureu d’unificar criteris que afavoreixin, per igual, l’estómac i l’esperit dels qui us acompanyaran a taula.