Ens trobareu al Facebook


La carmanyola, aquest recipient de plàstic, llauna o vidre que serveix per dur els aliments cuits des de casa fins al lloc de treball, està de moda. Just fa poc més de 15 anys, l’esmentat objecte era d’ús restringit; de fet, només era habitual entre els excursionistes i els treballadors del camp o de la construcció, però vet aquí que el seu servei s’ha estès darrerament entre laborants de tots els sectors, sobretot de ciutat, per causes que podem imaginar. Per necessitat econòmica; perquè cal fer una dieta diferent, lluny dels fregits i les salses de les que n’abusen tant alguns restaurants; tal vegada perquè resulta més reposat i divertit compartir l’àpat amb els companys; potser perquè com la cuina de casa no en hi ha cap altra…

Sigui quin sigui el motiu, hem de considerar quines són les menges més adequades per dur en una carmanyola que suposin varietat, bon gust i ens ajudin a guardar la salut. Per què no, doncs, pensar en plats corrents, dels que mengem de costum a casa, sense haver de suar a l’hora d’elaborar el menú?

Us invito a que aneu fent salivera mentre llegiu què us podeu emportar dins de la carmanyola. L’oferta va des d’aliments crus o envasats –amanides, esqueixades, adobs o conserves– fins a rostits, guisats, enfornats, escalivats, bullits o fregits en les seves infinites preparacions. De fet, és més convenient pensar en la conservació de l’aliment cuinat d’acord amb el temps que es preveu passar fora de la nevera durant el transport, que no pas en la fórmula culinària en si mateixa.

Ens cal doncs, i en primer lloc, organitzar el que podríem anomenar el cos d’intendència. Qui elaborarà el menú setmanal? Qui farà la compra dels ingredients el cap de setmana? Quan i qui els guisarà? Per aquests requisits no és el mateix –no hem de perdre de vista aquest detall- viure a casa dels pares, viure sol o compartir l’existència –o en aquest cas la cuina- amb parella.

Si encara vivim amb els pares –sobretot amb pare o mare bons cuiners- de ben segur que seran ells qui organitzaran el menú diari. És molt possible que se us reservi per a l’endemà, aquell pollastre rostit o aquells calamarsons replets de carn que ells van menjar el dia anterior, entre altres. Davant de plats tan complerts potser només us caldrà agafar els ingredients que componen una bona amanida (millor si la prepareu immediatament abans de dinar) o algun que altre acompanyament com, per exemple, una mica de verdura verda bullida i lleugerament adobada, un puré de patata o una escalivada, cuinat també el dia anterior.

Suposem doncs que vivim sols o amb companyia. Com ja hem indicat, millor serà fer-nos un menú setmanal per no haver de trencar-nos la closca pensant què fer cada vespre pel dinar de l’endemà. El més adient és preveure que la dieta setmanal sigui equilibrada, no molt grassa ni excessivament abundant. No hi faltaran mai els llegums, les verdures i els hidrats, però tampoc escatimarem la carn, el peix o els ous, encara que més ocasionalment i, per suposat, no ens oblidarem de les vitamines que ens aporten fruites i hortalisses crues. Un altre punt a tenir en compte rau en la possibilitat de fer un plat únic d’una certa contundència que harmonitzi la majoria dels elements nutritius que aporten els primers i segons plats per separat.

Perquè tot funcioni haurem de prendre’ns la qüestió culinària com si d’una empresa es tractés. Si de veritat volem triomfar i deixar a banda l’estrès que pot comportar donar voltes sempre al mateix tema, caldrà que tinguem en compte el què ja hem dit i invertir una mica de temps per planificar i concretar els menús.

D’exemple, podem començar amb la confecció d’un menú setmanal en el que intervindran els aliments bàsics que ens aporten els nutrients –i que ja hem assenyalat més a munt- sense que renunciem, però, a altres elaboracions més capricioses que ens serviran de complement i ens apartaran de la monotonia culinària. I si creieu que no us en heu de sortir prou bé ja ho sabeu: no deixeu de consultar les receptes que us proporciona la mama a Gust per la cuina que de ben segur alguna solució hi trobareu.

Una qüestió que us estalviarà molt temps és la possibilitat de congelar certes sobres o el que un dia heu cuinat de més en previsió. Com ja deveu saber, hi ha plats molt agraïts a l’hora de congelar-los perquè no només es guarden en perfectes condicions sinó que en milloren el gust quan han estat guardats mitjançant aquest procediment, rostits, guisats i enfornats, sobretot. També podem estirar de les conserves, encara que amb precaució, degut sobretot al tant per cent de sal que porten en comparació amb els productes frescos (els innocents espàrrecs de llauna contenen un 250% més de sodi que els frescos, per posar un exemple).

 

EL MENÚ PERSONALITZAT

Al cap de setmana elaborarem, primer de tot, un esbós de menú integral, compendiant breument allò que pensem menjar durant els 5 dies laborables de la propera setmana durant els quatre àpats del dia. Aquesta petita preprogramació ens ajudarà a no duplicar aliments, a saber quins seran els ingredients que necessitarem per portar els menús a la pràctica i a confeccionar la llista de la compra sense massa mals de cap.

Aquí suposem que per a la gran majoria l’àpat de carmanyola és el dinar, però la planificació també val si es tracta del sopar. Igualment, suposem que la majoria de treballadors gaudeixen, dins l’empresa on treballen, de servei de menjador amb els aparells bàsics corresponents, nevera i microones al menys, a més d’unes condicions higièniques recomanables. Sigui com sigui, n’hi haurà prou en adequar les receptes a l’estat de salut personal i a les necessitats calòriques de cadascú, d’acord amb el tipus de feina que s’exerceixi. A grans trets, podem començar repartint els principals grups d’aliments de manera que no ens en saltem cap al finalitzar la setmana entenent, si no considerem el contrari, que no ha de faltar el pa ni l’aigua. Personalment crec que la fruita és millor menjar-la al matí (2 peces al menys) i no després del menjar.

Dilluns: Carn i vegetals
Dimarts: Sopa i ous
Dimecres: Peix i pasta, o arròs, o patates
Dijous: Llegum i algun entrant o delicadesa
Divendres: Carn o peix i fruita

Ara pensareu: tot això està bé però, només menjarem vegetals, hidrats o fruita un dia a la setmana? Fixeu-vos:

Quan parlem de carns ens referim explícitament a la vedella, al bou, al pollastre, al gall d’indi, al be, al porc, al conill, a l’ànec, a la perdiu, i un llarg etcètera. Quan parlem de pollastre, per exemple, pensem en pollastre a la planxa?, al forn?, guisat a la cassola o en fricandó?, rostit?, arrebossat?, a la milanesa?, en croquetes?… Si optem pel pollastre a la cassola, sabeu quantes varietats de guisat teniu? El podeu fer amb hortalisses, amb condiments diversos, amb fruits secs o frescos, acompanyat de bolets… i amb tantes variacions com us vinguin de gust a escollir entre els ingredients esmentats.

Si esmentem els vegetals, i precisament a la tardor que és quan trobem quasi de tot al mercat, les possibilitats de variar el menú es multiplica. Crues, bullides, guisades o estofades, a la brasa o escalivades, grati-nades, transformades en cremes o purés, en truites, en púding, d’ingredient per a una coca de recapte, etc. En canvi no aconsellem els arrebossats per a la carmanyola ja que les verdures queden toves i força olioses a la poca estona d’haver-les fregit i poden donar-nos una digestió pesant. Algunes hortalisses com l’albergínia, la ceba, el pebrot i la patata, o verdures com la col, poden fer-se repletes amb carn, la qual cosa les converteix automàticament en plat únic. No cal dir que com millor les podem ingerir són crues en forma d’amanides, soles o acompanyades d’arròs o pasta, i que lluny de ser monòtones, podem variar-ne el gust adobant-les cada dia amb vinagretes diferents. Tinguem en compte que les amanides les condimentarem just abans de consumir-les, millor amb vinagretes.

Qui diu sopes, diu potatges, cremes o purés, que poden ser preparats amb hortalisses, productes carnis, peix, pa, llegums, pastes, patates, etc. És un plat que acostuma a ser complert per la gran quantitat d’aliments que poden contenir, tant presencials com adquirits de resultes de la prèvia ebullició del caldo. Potser resulta una mica incòmode de transportar però al mercat hi trobareu, segur, bons envasos per a líquids que tanquen hermèticament i que aconsellem siguin de vidre ja que el plàstic, a menys que sigui de molt bona qualitat, pot transmetre gust al menjar. A més, la majoria es poden congelar quan es cuinen i si no es viu molt lluny de la feina hi arriben encara en estat sòlid.

L’ou és, potser, l’ingredient més delicat, i diríem que més limitat, quan parlem de guardar-los cuinats, fet raonable només que en repassem les raons de la seva limitació. Malgrat que ferrats, al plat, escalfats o remenats no són apropiats per dur a la carmanyola simplement perquè són plats que s’han d’ingerir quan es preparen, si que els podem bullir i assegurar així la seva presència al menú del migdia. A les amanides l’ou és un component més, però quan intervé en l’elaboració de pastissos, i sobretot de truites, garanteix la presència, com a mínim, de verdures, bolets, algun llegum, i fins i tot carnis (ni que sigui un cop l’any, no oblideu de fer la truita de botifarra d’ou).

I que explicar dels peixos? Bullit i alegrat amb una bona salsa, arrebossat, escabetxat, a la planxa, al forn, guisat, en croquetes… En forma de pastís o en cassoletes, el peix tampoc es queda manco a l’hora de escollir entre el receptari. Per anar fent boca: us imagineu una suculent sopa de peix un dia de tardor ennuvolat i amb fred? I un plat de sardines escabetxades o de mero al forn, amb tomàquet, ceba i demés quan fa més bonança? D’aquest apartat no oblideu mai el bacallà que a part d’aportar bones calories ofereix multitud de presentacions, i quina més bona. En definitiva, i per poc que busqueu, veureu que hi ha plats de peix que sàviament cuinats també resulten plats únics.

Repassem ara els ingredients que més hidrats aporten en la nostra alimentació i que resulten, per tant, imprescindibles en la nostra dieta: la pasta, l’arròs i les patates. Quan parlem de pasta o arròs sembla que ningú es mostra indiferent a aquests ingredients i, per tant, a cap de les seves possibles varietats de presentació. Per a qui no teniu temps ni material adient per preparar pasta fresca a casa les trobareu al mercat –també de llarga durada- amb múltiples presentacions: d’ou, tomàquet, espinacs, nap roig, xampinyons, alfàbrega, tinta de calamar, etc., que podeu cuinar de mil maneres. Si triem l’arròs, el llistat de receptes tampoc es mostra pas monòton ja que pot servir des de l’arròs blanc, fins a les amanides, barrejos i guisats secs. El que si haurem d’excloure de les carmanyoles són els arrossos caldosos per la tendència que tenen a covar-se i a perdre, més que el gust, la clàssica textura del seu gra. Tampoc a les patates li manquen qualitats: no aporta grasses ni sucres i si un 18% de carbohidrats y un 2,5% de proteïnes, a més de fibra, calci, potassi i vitamines: tenen, per tant, propietats molt semblants a les verdures. També són molt més lleugeres que la pasta i l’arròs sempre, és clar, que les mengem bullides, al forn, al vapor o en papillotte; si més no ens queda el recurs de barrejar-la o adobar-la amb altres aliments que li donaran més consistència i sabor i gratinar-les al forn (o al microones). Si optem per fregir-les (no és cap pecat), les podem acabar fent en truita que resulta sempre un plat molt agraït.

Toca ara el torn de repassar els llegums, l’altre culte, junt al blat i les patates, de l’alimentació humana, amb fórmules culinàries intercanviables entre si, la qual cosa facilita molt que variem de recepta sovint. Un cop cuites les podem preparar en amanides, potatges, purés, guisats… Es poden barrejar amb vegetals, carns, peix, marisc, etc. Tingueu present que els pèsols i les faves tendres són considerats llegums a efectes nutritius, la qual cosa amplia encara més les possibilitats de preparació.

Hem proposat d’omplir la carmanyola de “delicadeses” un dia a la setmana i si ho hem fet és perquè ho veiem possible. Per què no hi ha de tenir cabuda, per exemple, un carpaccio de bacallà, un plat de formatges, o fumats o embotits sàviament camuflats entre fruites o vegetals? Preferiu un pastís de verdures? Unes crudités acompanyades d’una bona vinagreta? Uns canapès acompanyats de saboroses pastes per untar? Una cassoleta de ceba confitada o bolets? Una crep salada amb un farciment curiós? Tot el que aquí es proposa és factible de fer-ho a casa, sense que us calgui comprar res precuinat, ni que sigui de bona marca. Una vegada més, només us caldrà planificar-ne l’elaboració i pensar –segurament ho sabeu de sobres– com guardar-ho per menjar-ho en condicions al treball o, com a darrer recurs per fer-ho més apetitós, com preparar-ho en un no res o escalfar-ho al microones just abans de dinar, a l’espai de la pròpia feina.

Per acabar parlarem de la fruita. I ja que parlem de preparar menús per a la tardor, repassem quines són els fruits propis d’aquesta època de l’any: tots els fruits secs, olives, caquis, cireretes d’arboç, figues, castanyes, codonys, figues de moro, peres, pomes, melons, raïm, taronges, plàtans, dàtils i magranes, sense oblidar les fruites deshidratades que coneixem amb el nom de orellanes. Tingueu també present que durant tot l’any podem trobar als mercats tota mena de fruites tropicals i exòtiques que amplien molt més les possibilitats de variar dieta. La fruita, tant pot formar part d’un guisat, d’una amanida vegetal, d’una salsa consistent per acompanyar carn o peix, com transformar-se en un postres diferent i de més consistència nutritiva de quan la mengem sola. Us fa un piscolabis de pa i fruites? Potser una amanida libanesa? Una salsa de gerds o de préssec i formatge fresc per a la carn rostida del primer plat? Un flam d’arròs amb fruita confitada? Un relish de fruita per acompanyar carn o peix?. En fi, que més us podria proposar perquè, al menys una vegada a la setmana, en féssim de la fruita una de les principals aportacions al dinar?

Amb el temps, veure-ho que dins d’una cuina tot es redueix a planificar el treball i a posar ritme al seu desenvolupament, reduint aquesta càrrega a tres punts bàsics:

–Tenir plens, sempre que es pugui, tres bons magatzems: la despensa, la nevera i el congelador.

–Tenir sentit de l’organització: veure que hi manca als magatzems, conjugar-ho amb l’elaboració d’un menú setmanal (no tingueu recança en repetir més d’una vegada alguns ingredients perquè és el més normal del món) i, segons el resultat, fer la compra del que no tenim per poder elaborar-ho (no oblideu de fer una llista si no us voleu deixar res).

–Dedicar un dia a la setmana –sols o en companyia- a cuinar el màxim de preparacions de base que intervindran en l’elaboració del menú setmanal: caldos, sofregits, conserves, croquetes, un rostit de carn, un guisat de peix, i tots aquelles preparacions que, un cop fredes, poden anar directament al congelador.

Espero haver-vos ajudat. A partir d’ara ja podeu decidir què voleu portar a la carmanyola sense que el seu contingut suposi monotonia. Proveu a fer la llista complerta de plats apropiats per emportar-vos a la feina, amb nom i cognoms, semblant a l’exemple que us proposo tot seguit.

 

ORGANITZAR LA SETMANA

Amb carmanyola o sense sempre tindrem que dedicar una estona durant la setmana a organitzar els àpats per als dies que van de dilluns a diumenge o, a la millor, no ens caldrà pensar tant i ens permetrem certa laxitud els caps de setmana: potser la nostra situació personal ens permet sortir a fora i menjar de restaurant, assistir com a convidats a casa de familiars o amics, o fer-nos un entrepà ben suculent el dia que tenim una petita excursió o espectacle.

El present menú s’ha elaborat en un mes d’abril i és per això que caldrà que quan aneu a preparar el vostre aneu pensant en un altre tipus de plats si esteu a la canícula o a la vigília de Nadal. En el primer cas potser caldrà substituir la sopa de peix del dijous i la xocolata del diumenge per altres oferiments més lleugers i hidratants. I al contrari, si esteu a meitat de l’hivern potser haureu de substituir les amanides i preparats de fruita, més aviat fresquetes, per altres preparats que us entonin més el cos. Tot i que, no sempre, no tothom s’avé a la realitat del clima per menjar el que es considera més “convenient”.