Qualsevol ocasió de celebració és bona per beure cava – Fotografia original de BeCeeNe


EL CAVA: UNA BEGUDA PARTICULAR

La beguda coneguda com a cava és un tipus de vi escumós elaborat conforme al mètode usat a la regió de Champagne, situada al nord-oest de França, una indústria que es concentra, sobretot, a les ciutats de Reims i Épernay. Es tracta d’un vi blanc que s’elabora a partir de diversos tipus de raïm, gairebé tots negres i es considerat com un vi VEQPRD (Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada).

Champagne té, des de fa anys, denominació d’origen a França, i per aquest motiu el que es produïa a Catalunya, que fins l’any 1972 es coneixia com a xampany, va passar a anomenar-se Cava per tal d’evitar conflictes comercials, un nom que també es va adoptar a la resta del país.

La “Regió del Cava” la formen un total de 159 municipis de les províncies de Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12), Girona (5), La Rioja (18), Araba (3), Zaragoza (2), Navarra (2), València (1) i Badajoz (1) que, en conjunt, configuren la zona de producció delimitada del Cava i, per tant, són els únics amb capacitat legal plena per a produir aquest tipus de vi escumós i comercialitzar-lo amb aquest nom.

El municipi de Sant Sadurní d’Anoia és el nucli i origen d’aquesta regió, el motor que l’impulsa i li dóna vida. El seu esperit no és merament un espai, un territori, sinó que significa la tradició, un estil d’elaborar, una fe cega en la qualitat del producte, un entusiasme singular en la projecció i en la difusió d’aquesta beguda tan especial.

El seu consum s’associa a celebracions familiars, professionals o de calendari (Nadal, Cap d’Any, etc.), encara que darrerament s’ha deslligat la venda de cava a aquestes dates concretes i s’ha aconseguit vendre un 37% per Nadal i un 67% la resta de l’any. Dies de revetlla com la de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume és tradicional brindar amb cava per acompanyar les coques de fruita confitada i pinyons, però també s’obren botelles per celebrar les festes d’aniversari, en trobades d’amics i sopars importants, per commemorar els èxits d’equips esportius o durant el lliurament de trofeus als guanyadors de carreres de cotxes o motos, per exemple. Igualment, ha estat tradicional estavellar una ampolla de xampany contra el casc del vaixell en la seva avarada.

 

EL CAMÍ DEL CAVA A CATALUNYA

El xampany francès es va introduir a Catalunya amb l’ocupació dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823-1827). Durant el segle XIX, diverses famílies de Sant Sadurní d’Anoia inicien la recerca d’aquesta nova tècnica d’elaboració i l’apliquen als conreus de la zona, fruit dels estudis i assajos que fan, vinculats al prestigiós Institut Agrícola Català de Sant Isidre. A partir de les varietats blanques autòctones del Penedès, i mitjançant el méthode champenoise original, neix el Cava a Catalunya, amb una identitat que li és pròpia i diferent de qualsevol altre vi escumós de qualitat.

En l’Exposició Universal de París de 1867 es van presentar els primers xampanys catalans. L’empresa reusenca Soberano & Cia, de Domènec Soberano i Mestres i Francesc Gil i Borràs, va ser la primera en comercialitzar el que aleshores s’anomenava xampany de Reus.

El 1872, s’elaboren al municipi de Sant Sadurní d’Anoia les primeres ampolles de Cava seguint el mètode tradicional de segona fermentació dins l’ampolla, gràcies sobretot als estudis de microbiologia de Louis Pasteur aplicats al vi, un avenç que va representar poder controlar àmpliament el procés sense por a que es malmetés.

El 1887 va arribar la plaga de la fil·loxera al Penedès, un petit insecte originari d’Amèrica emparentat amb el pugó que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud, arruïnant els cultius de raïm. Això va portar una renovació de les varietats utilitzades amb la introducció de ceps blancs de qualitat d’origen americà en substitució de varietats negres i que, en ser empeltats als ceps autòctons, van quedar immunitzats a la plaga des d’aleshores.

Durant els anys vint del segle passat, el Cava es consolida en el mercat espanyol, on té un gran creixement en els seixanta i es consolida internacionalment en els vuitanta. Avui és un dels sectors vitivinícoles més dinàmics i pròspers de la viticultura, essencialment catalana, amb una producció que ha superat els 220 milions d’ampolles a l’any, que arriben a consumidors de tot el món.

El cultiu de la vinya s’estén des del litoral mediterrani fins a les zones més altes, aproximadament uns 800 m. d’altitud. No obstant això, és a la zona central, a una altitud de 200 a 300 m., on es concentra la superfície de vinya més gran.

El clima mediterrani, lluminós i assolellat, amb hiverns suaus i estius que no són excessivament calorosos, al costat d’una pluviometria moderada que es reparteix al llarg de tot l’any, produeix un microclima òptim per al cultiu de la vinya i la maduració del raïm.